Passat un dilluns de llibre. Núvols, fredor, boira... espessor. En dies com aquest és quan penses per què la vida no és un etern dissabte, amb la lluminositat pròpia de Marina d'Or.
Reunions interminables, en que es planifica tot allò que saps positivament que no es farà. Dinars d'elevat nivell intel·lectual en què el tema més interessant que es tracta és la bondat d'un postre. Mostres de companyerisme sincer, sort, d'aquell que veu els fets amb uns ulls similars al teus. I altres temes banals, que sumats conformen la cartografia de la setmana laboral.
A les nostres vides, diu un, els hi mancaria quelcom sense els dissabtes i el diumenges. I els dilluns? Oblidats, odiats, renegats del nostre transcórre. I tanmateix necessaris, sense passions, equilibrats, aburrits, sense sentiments exaltats... NECESSARIS.
En dies com aquest et preguntes... no et preguntes res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Homeostàsi, amic meu. Que seria dels eterns dissabtes sense els suadíssims dilluns. Que seria del cel si no existís un dilluns. Hom no entèn l'orgàsme oníric sense el ying i el yang. Que seria d'Al Gore sense el global warming (gran recomanació!!!).
Així doncs, que el dilluns t'acompanyi!!!
Publica un comentari a l'entrada