AFERS EXTERIORS

Avui he llegit un d'aquells articles tant políticament correctes de la premsa nostrada, apel·lant a la moderació i a la intel·ligència davant de certes actituds ancestrals d'aquest Estat que ens és Metròpoli. En ell, no sense raó, s'advertia de la inoportunitat del "pit i collons", de la "rauxa" que a vegades aquest poble nostre aplica en la resolució de les seves mancances. De fet, jo no recordo l'última vegada que ho ha fet, però entenc i comparteixo la opinió d'aquells que creuen que aquesta no és la millor manera de fer els coses.

Tanmateix, tampoc hem de caure en aquell seny, eufemisme de covardia, que sempre (i de mostres d'aquest si que n'he vist masses) ens ha caracteritzat. Potser caldria que d'una vegada per totes acceptessim la tossuda realitat, la desaparició com a comunitat diferent i l'adhesió voluntària (si, encara que ens molesti a alguns, però "voluntària") a l'actual estat de coses. La nostra història recent (de trescents anys ençà) és un exemple de llibre del que son els processos colonitzadors (derrota militar -1714, 1939-, expoli econòmic i finalment la darrera de les etapes assimilació o anhilació cultural amb la complaença del propi poble colonitzat). El procés ha estat més llarg que el d'altres, no pas per la nostra resistència o capacitat de reacció, sino per la incompetència històrica del colonitzador.

Hem acceptat, ara de grat, formar part d'un dels estats més retrassats d'Europa, amb un nivell de semialfabetisme més que alarmant. Un poble que després de canviar-se el nom de Castella pel d'Espanya, ha exportat al món paraules com "guerrilla" o "pronunciamiento". Un poble que té aquells mots que necessita -com la resta de pobles del món- i que per tant no és estrany que no tingui l'equivalent del verb "enraonar".
Intel·ligència n'ha de ser l'antídot, és clar. Però aquesta s'ha de saber fer valdre. I sobretot s'ha de tindre un interlocutor mínimament avesat a les regles democràtiques, i els espanyols -i no diré alguns, sino tots, per que cal dir les coses d'una santa vegada tal com són- no en saben res de Democràcia. És un poble messetari, acostumat a acceptar el govern d'aquells que els hi prometen estabilitat, i que té una nul·la concepció del que és l'alternança política, i ja no diguem del respecte de les minories. Només com a curiositat, sabeu quin ha estat el primer país ha usar armes químiques? (que ho preguntin al Marroc). Ara això si ells es permeten el luxe de donar lliçons de democràcia als britànics o als americans. Quins nassos!

Però si no podem aplicar el "pit i collons", pq entre d'altres coses tenim les de perdre; ni tampoc el "seny" doncs no ens porta enlloc i cansa, que carai hem de fer?

Doncs està clar

DIMITIR COM A CIUTADANS!!!

DESAPARÈIXER!!!!

EXÒDE i DIÀSPORA!!!!

Catalans desperdigats pel món com els jueus o els gitanos.

Sense problemes d'aeroports, AVEs ni històries.

Amb ún unic ministeri d'Afers Exteriors, presidit per en Mikimoto!